HISTÒRIA

El Jardí de les Hespèrides es proposa com un hortus conclusus, el tancament s’obre puntualment, a manera de referències, que suggereixen al transeünt la possibilitat d’entrar en el món diferent de l’espai enjardinat.

El relat mitològic serveix de fil argumental, interpretat per mitjà de diferents espècies vegetals i escultures, amb el teló de fons dels murs de xiprer intermitents.

El traçat evidència la racionalitat d’un espai de jardí de col·lecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més proper al món de les sensacions.

El jardí limita amb la tanca del Botànic, apropiant d’un tram del carrer Gaspar Bono que passa així a ser part del propi jardí.

Més informació

Dos accessos de grans dimensions s’emplacen en aquesta trobada amb el carrer, entrades principals les portes metàl·liques recullen frases descriptives del mite de les Hespèrides. Dos accessos amb portes de formigó armat, emplaçats al Passeig de la Petxina i enfront de l’església dels Jesuïtes, mantenen la continuïtat del tancat perimetral, materialitzant amb el mateix tractament que aquell.

L’estructura geomètrica del jardí és molt estricta, de manera que sempre suggeriscala racionalitat d’un espai de col·lecció vegetal, ja que el traçat quedarà en el futur difuminat per la pròpia vegetació, aportant aquesta la component més pròxima al món de les sensacions. D’aquesta manera els components formals del jardí es disposen en una trama ortogonal. Al costat de ponent, tres terrasses longitudinals decreixents en alçada cap a l’interior del jardí. Al costat del sud una pèrgola que acompanya l’accés, lliscant lateralment sobre el mateix i permetent una visió global prèvia a introduir-s’hi. A la banda de llevant es llacen els murs de xiprer retallat, a manera de seqüències visuals segons s’avança des del carrer Gaspar Bono o en una visió total, teatral diríem, sobre el tancament del Botànic coronat pel magnífic perfil de les copes del seu frondós arbrat.

L’espai central del jardí es configura com una esplanada des de la qual l’espectador pot assistir a l’espectacle de les diferents imatges o contemplar els episodis del referent argumental: l’arbre dels fruits d’or, les escultures de les nimfes i la seua metamorfosi en arbres, l’escultura de l’heroi o el fantàstic drac, també metamorfosat en serp.

L’aigua és un altre dels components fonamentals de la història dels jardins. En aquest jardí es representa en diversos episodis que sorprenen el vianant. Una font raja en el punt més alt del jardí, amagada entre els cítrics. La seva forma és laberíntica suggerint misteri. L’aigua brolla del sòl i llisca per canalons que recorren les terrasses d’agres, submergint-se en el seu tram final i discorrent soterrada sota l’esplanada, torna a emergir a l’estany on es reflecteixen les nimfes metamorfosades en arbres. Finalment un altre estany, aquest més recòndit, manté l’aigua en quietud, envoltat de murs i xiprers. En ell la deessa protectora dels jardins treu el cap i constitueix un lloc d’especial calma.

La idea de reunir en aquest jardí una col·lecció de cítrics, un gènere que uneix la tradició jardinera valenciana, l’agrícola indiscutible en la nostra terra, i la botànica pel seu caràcter de col·lecció, permet recuperar alguna d’aquelles espècies que van existir en la desapareguda col·lecció que un dia va tenir el jardí botànic : Citrus llimona variegatum, Citrus multiformis, Citrus Bergamota… que van constituir l’últim reducte del món ornamental dels cítrics. Aquesta col·lecció està representada pels huit grups agronòmics que componen el gènere citrus: cidro, llimoner, mandariner, taronger amarg, taronger dolç, aranja i pummelo,cultivats en forma d’arbre, en test o en espatllera, tècniques diferents que els lligadors d’horts o jardiners valencians, tan apreciats en temps d’Alfons el Magnànim, manejaven amb veritable destresa i que hui són pràcticament desconegudes.

Les Hespèrides
El gènere citrus pertany a la família botànica de les auranciàcies, així les pomes d’or de les Hespèrides, al·ludeixen tant a l’origen botànic com l’origen mitològic dels cítrics, segons el qual, quan les noces d’Hera amb Zeus, la terra -Gea – havia donat a la Deessa com a present nupcial unes pomes d’or que Hera va trobar meravelloses, fins al punt d’haver fet plantar al seu jardí. Va confiar la custòdia de les pomes i l’arbre meravellós que les produïa a Ladon, el drac immortal de 100 caps. Va posar també com a guardians a tres nimfes del capvespre, les Hespèrides, anomenada Egle, Eritia i Hespertusa -Resplendent, Roja i Aretusa del Ponent- noms que recorden els matisos del cel quan el sol va cap a l’ocàs.

A Hèrcules li va ser encomanat, entre els dotze treballs que havien de convertir-lo en heroi, robar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. Va anar a buscar els fruits de la immortalitat i es va apoderar d’ells vencent al Drac, que va ser transportat al cel on es va convertir en constel·lació: la serp. Les Hespèrides, desesperades per haver perdut les pomes la custòdia tenien confiada, es van transformar en arbres: om, salze i àlber i així les veiem al jardí.

  • HORARI
  • Primavera-Estiu:10:00-20:00
  • Tardor-Hivern: 10:00-18:00
  • DIRECCIÓ
  • Beato Gaspar Bono (entre el Jardí Botànic i la Generalitat Valenciana Ferran el Catòlic)
  • ENTRADA
  • Gratuïta
  • SUPERFÍCIE
  • 4.700 m2

EL RECORREGUT


LA RUTA

El Jardí de les Hespèrides es proposa com a un espai tancat, on el relat mitològic s’ha fet servir com a fil argumental i ha sigut interpretat  per mitjà de diferents espècies vegetals i escultures.

Amb el teló de fons dels murs de xiprer intermitents, la presència d’aigua, que brolla de la font acompanya en el seu recorregut a una completa col·lecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.

La vegetació es recolza en escultures que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.