HISTÒRIA

L’origen del Jardí de Monfort està en la voluntat del Marquès de Sant Joan, D. Juan Bautista Romero (1807-1872), un home fet a sí mateix, que en 1847 compra “una casa d’esplai amb el seu hort tancat de paret i sèquia “en una zona envoltada de finques de les mateixes característiques que la comprada.

El Marquès encarrega a Sebastià Monleón (1815-1878) la transformació de l’hort en jardí, cosa que inclou un nou traçat i l’edificació del pavelló d’esplai. En 1872, a la mort del Marquès, el Palauet i el jardí passen a un Monfort, casat amb la neboda del difunt, de qui pren la seua actual denominació.

En 1941, a instàncies de Xavier de Winthuysen (el jardiner sevillà de la Generació del 27) és declarat Jardí Artístic Nacional i es va procedir a la seua restauració amb la col·laboració de l’arquitecte Alejandro Ferrant i del Jardiner Major de l’Ajuntament: Ramon Peris.

Més informació

El 1971, a través d’una permuta de terrenys, va passar a ser propietat de l’Ajuntament. Llavors van ocórrer alguns canvis importants. La superfície d’horts va desaparèixer. La sèquia de Mestalla, que voltava el jardí per una de les seues parts va ser coberta i la seua superfície es va veure ampliada pel cobriment citat i pels terrenys confrontants de part del Convent de l’Esperança (actual Clínica Quirón).

El 1984 la Fundació Pública Municipal de Parcs i Jardins Singulars es va fer càrrec del mateix. Entre 1986 i 1990 es va realitzar la restauració del Palauet. Tot seguit es va suprimir l’entrada al Jardí pel seu accés històric amb la qual cosa s’impedeix la comprensió del seu programa iconològic en fer entrar al visitant per la porta del darrere de servei.

L’entrada històrica al Jardí pel pavelló creava al visitant interrogants propis de la jardineria vuitcentista. Només accedir, un es troba en un encreuament de camins. A l’esquerra, el que accedeix a la part íntima del palauet a través d’una escala que es bifurca; a la dreta s’entreveu a través de la porta de reixes del pavelló el “jardí secret” l’altra porta d’accés del qual també amb reixes al jardí, custodiada per dracs, és de les imatges més representades pels pintors que han treballat en el lloc. La de davant dóna a la exedra on ens donen la benvinguda filòsofs, escriptors i poetes mentre dos lleons custodien la porta d’accés principal al recinte.

El jardí de Monfort era un clar exemple del típic jardí mediterrani amb les seues tres unitats constituents característiques: la zona propera a la casa mostrava un jardí formal, amb bardisses de boix (hui d’evònims i murta) que emmarcaven plantes de flor: rosers, dàlies, crisantems, violers, clavells xinesos etc. La segona era la desafortunadament hui perduda zona d’horta i la tercera es la recreació del bosc e on es van plantar exemplars de la jardineria de moda en aquell moment cosa que ha donat lloc a que es puga gaudir d’autèntiques joies botàniques com el gran ginkgobiloba, els còculs (cocculus laurifolius), els xiprers fúnebres (Cupressus funebris), les belles magnòlies (Magnolia grandiflora), o la sorprenent eritrina (Erythrina cristagalli).

El jardí té elements compositius de gran bellesa i encert com ho són la muntanya, el gran estany, les bromes d’aigua o la gran pèrgola, abans coberta de rosers i hui de buguenvíl·lies.

Aquests jardins són de visita obligatòria doncs per una part representen l’aparador de l’actual jardineria “tecnològica” (regs a degoteig , podes mecanitzades, planta de flor holandesa, etc.)imperant en la ciutat a la vegada que són testimoni del que van significar els jardins per a aquella burgesia il·lustrada del XIX.

Hui en dia el Jardí de Monfort o Jardí de Romer té la categoria de BIC.

Al document descarregable “Arbrat Jardí de Monfort” influïm una relació de l’Arbrat del Jardí de Monfort. Mentre que al document descarregable “Jardí de Monfort Evolució Històrica” hi podem veure diferents plànols relatius a diferents èpoques.

  • HORARI
  • Primavera-Estiu: 10:30-20:00
  •  Tardor-Hivern: 10:30-18:00
  • DIRECCIÓ
  • Plaza de la Legión Española, S/N
  • ENTRADA
  • Gratuïta

EL RECORREGUT


LA RUTA

El Jardí de Montfort o Jardí de Romero té una superfície de 12.000 m2. És una de les obres més significatives de la jardineria del segle XIX.

Belles estàtues, fonts ornamentals i treballades figures de plantes, tanques i zones de flor, així com arbres i arbustos antics, fan d’este jardí un dels més bells de la ciutat de València.

El Marques de Sant Joan, D. Juan Bautista Romero va comprar en 1847 esta casa de recreació amb el seu hort i li va encarregar a Sebastián Monleón la transformació d’este hort en jardí.