HISTÒRIA

Al Jardí de Polifil se situen tres places: una a l’entrada principal, una altra en la intersecció dels eixos menors del parc, l’anomenada plaça del cub, i una tercera a la cruïlla de dos passejos, formant un gran estany en el centre on es troba una illa, l’illa de Citerea.

Les entrades laterals potencien una interacció directa entre el jardí i els habitatges existents al voltant del jardí.

L’estany té una funció eminentment ornamental i està constituït per una gran làmina d’aigua oberta al cel i puntejada per tarongers en escocells submergits en el propi líquid. Al centre de l’estany se situa l’illa que es converteix, així, en un agradable lloc de descans, cobert per una pèrgola de rosers i clemàtides a la qual s’arriba per mitjà de dos passarel·les.

Més informació

Sobre aquesta trama ortogonal de passejades s’incorpora una altra trama més suau que aporta al parc tot allò que l’escala de la primera no detalla. Aquesta es caracteritza per uns passejos corbs que es creuen amb els anteriorment esmentats. Espais més privats i íntims, plens de recorreguts curvilinis que condueixen a la sorpresa, estableixen una relació directa home-natura.

Suaus pendents obren diferents perspectives al passejant. Estan coberts d’entapissades, masses arbustives i arbres en agrupació, també en alineació i fins i tot amb exemplars aïllats que pretenen aturar la mirada. Les perspectives s’emmarquen amb ondulants línies de tanques que actuen com pantalles per ressaltar la visual que s’obre des del camí. A la selecció, distribució i equilibri de les espècies, acuradament realitzades, s’afegeix el detallat disseny dels espais.

Cal esmentar una zona que s’ha mantingut com a record històric de l’horta de tarongers existent abans de la seua urbanització, i que s’ha anomenat el Guardià dels Horts. Situat en una depressió del parc, els tarongers es mantenen amb la simplicitat de la retícula original.

Una altra fita del parc és la Muntanya artificial, lloc ideal des del qual contemplar la totalitat del parc i en especial l’illa de Citerea amb els seus jocs d’aigua. En aquesta muntanya es troba el primer arbre plantat al jardí (una alzina), el 26 de novembre de 1998. Altres espais s’articulen al voltant d’aquests: la plaça dels xiprers, la plaça dels Sentits, anomenada així pel disseny de la seua font que es troba situada a la primera intersecció dels camins transversals.

El jardí està inspirat en el llibre de Francesco de Coloma “Somni de Polifil”, s’ha concebut com un jardí romàntic i evocador, d’ací els suggeridors noms de cadascuna de les zones; Plaça de les Portes del Destí, El Guardià dels Horts, L’Illa de Citerea, l’Estany dels Tarongers, La Plaça dels Xiprers, La Muntanya Artificial … units per ondulants camins que configuren un espai creat per al descans i la relaxació. El jardí també disposa d’una àrea de jocs infantils.

Així mateix presenta una enorme diversitat d’arbres, com són els llorers, tarongers, xiprers, lledoners, falsos plàtans, tipuanes, etc.

  • HORARI
  • Primavera-Estiu (21 de març al 20 de setembre) : 09:00-21:00
  • Tardor-Hivern (21 de setembre al 20 de març) : 09:00 A 19:00
  • DIRECCIÓ
  • Camp de Túria, s/n. 46015 València
  • ENTRADA
  • Gratuïta

EL RECORREGUT


LA RUTA

El Jardí de Polifil és el principal espai verd a una àrea residencial situada en la zona nord-oest de la ciutat de València. El disseny del parc està inspirat en el llibre de Francesco de Colonna Somni de Polifil (1467). Està compost per passejos articulats que naixen de l’entrada principal o Porta del Destí.

El passeig o eix principal seqüència els espais més oberts del parc que inviten a l’encontre social. En ell s’ubiquen tres places: una a l’entrada principal, altra a la intersecció dels eixos  menors del parc, l’anomenada Plaça del Cub, i una tercera a l’encreuament d’altres dos passejos, formant un gran estany al centre on es troba una illa, l’illa de Citerea.

Les entrades laterals potencien una interacció directa entre el jardí i les vivendes existents entorn al mateix.