HISTÒRIA

La història dels Jardins del Reial, també coneguts com a Jardins de Vivers es remunta a l’època musulmana.

Els sultans de la València musulmana es van fer construir una almunia -semblant al Generalife granadí- en un lloc proper a la ciutat, en una zona d’horts. Després de la conquesta cristiana, gairebé tots els reis de les diverses dinasties ho van mantenir i engrandir.

Malauradament, a principis del segle XIX va ser destruït, ja que es va pensar que constituïa una amenaça per a la ciutat tenir un lloc des del qual l’exèrcit francès pogués bombardejar i, sense més reflexió, es va decidir la destrucció del palau i d’aquells meravellosos horts -jardí famosos pels seus jocs d’aigua, plantes, fruits i fins en algun moment animals exòtics, segons expliquen les cròniques.

Més informació

Al segle XX els jardins del Reial inicien la seua transformació en parc públic, adoptant el nom de Jardí de Vivers per la proximitat de l’Horta de Vivel, donada a l’ajuntament en 1903 per planter o vivers d’arbres. La manca d’un disseny global s’explica per la seua adquisició en diferents fases, la qual cosa origina una successió de diversos espais amb diferents estils que van resolent, al llarg del temps, els problemes d’oci i les necessitats culturals de la ciutat. El seu tancament actual es realitza, en part, amb la tanca d’obra i reixa que en un altre temps va protegir el Jardí de la Glorieta.

És interessant l’estudi que sobre aquest jardí realitza Pilar de Insausti Machinandiarena en l’obra Els jardins del Real de València. Origen i plenitud. Ajuntament de València. Sèrie Minor, nombre 1. 1993.

La categoria històrica d’aquest jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un altre tipus que realcen el seu entorn, el converteixen en el cor verd de la ciutat de València. Actualment, aquest representatiu jardí de la ciutat de València, donades les característiques pròpies de l’espai, ha estat proposat per a la seua catalogació com “Conjunt Arbori Singular d’Interès Local”, a l’efecte de l’article 6 de la Llei 4/2006, de 19 de maig , de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana.

Es pot considerar el jardí més emblemàtic de la ciutat per la seua història, valor cultural, ecològic i paisatgístic, extensió i diversitat botànica. El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realitzades, amb parterres d’estil romàntic a la seua zona sud, zones que imiten paisatges naturals en la seua part nord, o la coneguda “Roserar”. A més de destacar per la seua gran quantitat i diversitat d’exemplars arboris, 2.769 exemplars i 167 espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real, un dels passejos més llargs en els de caminar dins de Vivers, la gran Xicranda mimosifolia i el impactant Podocarpus macrophyllus davant l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.

Disposa d’espais on se celebren concerts, festivals i fires com la del llibre. Alberga el museu de Ciències Naturals al costat d’una moderna sala d’exposicions i compta a més amb un circuit de circulació per a menuts, així com espais per a activitats pròpies de tot parc urbà d’una gran ciutat. A la zona també podem trobar el Centre d’Interpretació del Palau del Real i les ruïnes del Palau del Real, que disposen d’accés adaptat mitjançant rampa 8%, vídeo explicatiu (sense subtítols) i panells interpretatius (sense Braille). Els jardins disposen de tres quiosc-bar repartits pel parc amb accessos adaptats però sense WC adaptat. Els WC públics s’ubiquen a l’edifici Alqueria de Canet.

Accés
Disposa de 10 accessos al jardí original tanca , nou accessos són accessos practicables ( un accés des de Pla del Real, dos accessos des de la C / Sant Pius V , dos accés des de la C / Pintor GenaroLahuerta , un accés des de la C / Jaca , un accés des de la C / Cavanilles i un accés des d’Av . Blasco Ibáñez ) . Hi ha dos accessos no adaptats que dóna al c / Sant Pius V i en C / Cavanilles que presenten ambdues un graó de 15 cm sense salvar.

Circulació horizontal
Els itineraris i carrers en general presenten paviment de terra batuda amb desnivells i ressalts salvats mitjançant rampes i escales amb tramades de diferent nombre de graons . Els itineraris principals presenten zones amb paviments de formigó per facilitar la circulació entre les portes d’accés , així com la circulació de vehicles de manteniment.

  • HORARI
  • Todos los días de 8:00 horas a la puesta de sol.
  • ACCESsOS
  • San Pío V, s/n
  • Pla del Reail
  • C/ Pintor Genaro Lahuerta
  • C/ Jaca
  • C/ Cavanilles
  • Av/ Blasco Ibañez
  • 46010 VALÈNCIA
  • PARC DE TRÀNSIT
  • Grups , col·legis , etc. concertar cita al telèfon i fax 96 146 17 52
  • ENTRADA
  • Gratuïta

EL RECORREGUT


LA RUTA

La categoria històrica d’aquest jardí, la seua extensió i cuidada jardineria,i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’altre tipusexalcen el seu entorn, cosa que el converteix en el cor verd de la ciutat de València.

Es pot considerar el jardí més emblemàtic de la ciutat per la seua historia, valor cultural, ecològic i paisatgístic, extensió i diversitat botànica. El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realitzades, amb parterres d’estil romàntic a la seua zona sud, zones que imiten paisatges naturals en la part nord o el conegut “Roserar”.

Així com de destacar per la seua gran quantitat i diversitat d’exemplars arboris, 2769 exemplars i 167 espècies botàniques diferents. Entreels quals hi ha individus excepcionals com ara la alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Reial, la gran Jacaranda mimosifolia i el impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.